Twitter per a periodistes: perfils, eines i tàctiques
Per què Twitter és una xarxa social especialment interessant per al periodista? Com podem localitzar noves fonts d’informació en aquesta xarxa? Quines eines poden ajudar-nos a gestionar millor el nostre perfil i els nostres tweets? El Col·legi de Periodistes de Catalunya va comptar amb nosaltres per a una sessió d’informació que sota el títol “Twitter per a periodistes” va voler donar resposta a aquestes preguntes i a alguna més.
En la nostra opinió, malgrat els problemes que travessa l’empresa de l’ocell blau, Twitter és una magnífica xarxa social per als professionals de la premsa i la comunicació. En dos sentits: tant per captar informació (fonts que estiguin piulant els fets noticiables, dades de repercussió d’un tema concret a les xarxes socials, contactes amb experts que puguin ajudar-nos en un tema concret); com per facilitar informació a altres (a través de la difusió de titulars i enllaços, adequadament redactats per a Twitter).
Per això vàrem centrar la sessió de formació en un camí pragmàtic, del més senzill al més complex. Els primers passos són la construcció adequada d’un perfil a Twitter, l’ús del buscador i de la recerca avançada i la gestió de les nostres llistes d’usuaris interessants. El següent serà aprofundir en la gestió de diferents perfils o de diversos timelines d’informació diferent en un mateix espai recorrent a les eines adequades. I podem ampliar la ruta amb utilitats que puguin servir-nos per avaluar perfils aliens o mesurar l’impacte d’un hashtag, per exemple. Tens tots els detalls en aquesta presentació:
Després del repàs als diferents tipus d’eines, en la sessió proposàvem revisar com es comporten a Twitter diferents mitjans de comunicació. Cal contextualitzar aquí cap a diferents debats que vàrem sorgir al Col·legi: ¿fins on pot arribar la simbiosi periodista–mitjans de comunicació a Twitter? Veiem com els mitjans anglosaxons conviden els seus periodistes a conèixer aquesta xarxa i a utilitzar-la professionalment, mentrestant els mitjans espanyols semblem fer el contrari: el periodista no pot piular cap notícia que no hagi aparegut al mitjà abans. Observem diferents nivells de visibilitat (fins on el professional ha de vincular el seu perfil al de l’empresa en la qual publica? Com es gestiona un perfil si menciona el mitjà que ens paga la nòmina?) i diferents graus d’especialització (quants comptes diferents utilitza cada mitjà de comunicació a Twitter?) que ajuden als mitjans a fidelitzar audiències diferents.
El debat continuarà bastant de temps, ja que en ell conflueixen canvis molts més profunds: dos models de negoci en dubte (tant el dels mitjans de comunicació com el de Twitter); una professió durament castigada en l’entorn laboral, però al mateix temps, amb professionals amb una formació multidisciplinària en comunicació que els obre moltes portes si s’atreveixen a explorar altres terrenys que es nodreixen de continguts, encara que no siguin de premsa.
Va ser molt interessant compartir aquests temes a través d’exemples pràctics i de la resolució de dubtes dels assistents: sempre és un plaer col·laborar amb col·legis professionals i veure les xarxes socials des de la seva perspectiva.