Dret a l'oblit i gestió de la teva reputació online

En els últims dies, dos mitjans de comunicació diferents han volgut comptar amb la nostra opinió sobre la gestió de la reputació personal online. D’una banda, La Vanguardia va publicar un breu reportatge sobre el dret a l’oblit, arran de la petició de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga a Google a oferir als ciutadans una via per poder reclamar aquest dret.

D’altra banda, BTV va voler entrevistar-me per explorar aquest espinós tema del dret a l’oblit i comentar tres aspectes sobre la reputació personal online. Aquí us deixem l’accés a les dues referències i un breu resum de cadascuna.

Dret a l’oblit

Què pot fer un ciutadà si en buscar-se a Google ensopega amb informació que afecta negativament a la seva imatge? Des que els mitjans de comunicació van digitalitzar les seves hemeroteques, és comú que una informació incompleta o desactualitzada pugui causar-nos un perjudici. Per exemple, si a un professional el denuncien per mala praxi, és possible que aquesta denúncia aparegui en els mitjans de comunicació (un cas típic seria el d’un cirurgià plàstic o un arquitecte).  Però si la denúncia porta a un judici i la sentència resulta absolutòria, la seva innocència poques vegades apareixerà en els mitjans: cercar el nom d’aquest professional a Google ens retornarà que se’l va acusar, però no que és innocent…

El que el Tribunal de Justícia Europeu demana a Google és que els ciutadans puguin, en casos com el descrit, sol·licitar que aquesta notícia desactualitzada o incompleta no aparegui en el cercador. A això se li anomena Dret a l’Oblit.

El debat és més complex del que sembla: Google argumenta que se l’obliga a ser un cercador menys eficient, i que això genera un dany a les empreses que es dediquen a oferir serveis tan útils com els cercadors. El Tribunal pretén defensar el dret a la intimitat i a l’honor del ciutadà.

Malgrat que Google va complir oferint aquest formulari, en la nostra opinió, aquest conflicte està encara per resoldre: hauria de ser una empresa privada com Google la que decideixi què indexa i què no indexa? Sabrà triar bé entre el dret a l’oblit d’uns, i el dret a la informació dels altres? Podrà efectivament Google donar resposta als milers de peticions que s’estan generant en aquest formulari per reclamar la desindexació de notícies?

Queda molt per a fer, però sembla evident que els serveis relacionats amb la gestió de la reputació personal online estaran en voga un temps més. El que ens porta a l’entrevista de BTV…

La gestió de la reputació personal online

El periodista Lluís Reales va tenir el detall de voler entrevistar-nos pel seu programa Terrícoles, que s’emet a BTV. A Reales li va interessar l’estudi sobre la reputació online de la marca ciutat que hem realitzat a Zinkdo (descarregable a la nostra entrada “Marca Ciutat i la seva gestió de la reputació online”) i després de resumir breument el contingut d’aquest informe, la conversa va derivar a l’àmbit del dret a l’oblit, ja explicat, i de la gestió de la reputació online.

Si hagués de resumir aquests temes en poques frases, serien les següents:

• Monitoritzar el que es diu de nosaltres a Internet és bàsic. Pels Ajuntaments és important per poder donar un millor servei i atenció al ciutadà, com vam demostrar a l’estudi de Zinkdo. Per a les empreses és vital per comprendre què necessita el client. I per a les persones, per saber quina opinió podrà generar-se sobre nosaltres algú que ens cerca a Internet.
• Per què podria cercar-nos algú a Internet? Per qualsevol cosa: si busquem feina, òbviament voldran saber més de nosaltres. Si tenim una reunió, voldran indagar qui som. Amics, familiars, veïns, romanços… El més normal avui dia al conèixer algú és “googlejar-lo”.
• Per tant, hem de ser conscients de què publiquem sobre nosaltres online: no es tracta d’actuar amb por o d’autocensurar-nos, sinó de ser conscients que el que publiquem a Facebook, a Twitter o a un blog, arribarà més lluny del que imaginem.
• Compte doncs amb les sortides de to, amb els comentaris ofensius o amb les discussions: podrien generar una imatge distorsionada, diferent de la que voldríem donar.
• A més a més, l’entrevista revisa alguns aspectes sobre quina és la metodologia de treball en casos de reputació personal o de reputació d’empreses i professionals. Un camp en què, si tens dubtes, a Zinkdo estarem encantats d’ajudar-te.