Com fer un pla de xarxes socials per a un Ajuntament?
El Consorci Localret ha ofert aquesta setmana als ajuntaments interessats el taller “Ús i escolta automatitzada de les xarxes socials”, un conjunt de xerrades i casos pràctics on consistoris, eines de monitorització i agències com Zinkdo hem explorat el potencial de la monitorització i el bon ús de les xarxes socials. En aquest article resumim la nostra aportació i us compartim la presentació que hem utilitzat.
Després d’escoltar el cas pràctic de com l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat monitoritza la conversa sobre el seu poble amb l’eina Websays, a càrrec de Joan Díez; i d’escoltar com funciona la monitorització de Websays amb una ben mesurada intervenció del seu CEO, Óscar Aguilar, vam tenir oportunitat de gaudir de la xerrada de Míriam Vila, de l’Ajuntament de Matadepera, que és una demostració palpable de com un Ajuntament petit (Matadepera té menys de 10.000 habitants) treu profit de les xarxes socials per a la comunicació local.
Vaig tenir oportunitat de compartir amb els assistents una visió de com desenvolupar una estratègia en xarxes socials per a una entitat local, que sempre tindrà un pressupost petit i, sovint, un equip humà molt enfeinat. Aquesta visió, que teniu en la presentació adjunta, es pot resumir en idees com ara:
• Cada Ajuntament té una (o més d’una) problemàtica diferent que vertebra l’estratègia: no és el mateix una localitat turística que una zona industrial, que la gestió de barris conflictius o que zones amb una sensibilitat mediambiental alta.
• Cal poder determinar objectius SMART (específics, mesurables, abastables, rellevants per a l’Ajuntament i en un temps determinat). Si un objectiu no és SMART (“comunicar millor, tenir engagement…”) no és un objectiu, és un desig.
• Òbviament, els objectius han de ser coherents amb les capacitats, i aquí cal ser realista amb la formació que tingui l’equip humà (un pla estratègic pot determinar que, abans de res, cal formar a l’equip) i amb el pressupost.
• Cal marcar línies editorials (de quins temes parlarem), ponderar-les per a cada canal (de quines línies parlarem més en quins espais de conversa: no és el mateix Twitter que Instagram) i determinar així un calendari editorial que faciliti la generació dels continguts. Això ens allibera temps per a la inevitable i menys previsible actualitat d’un Ajuntament i, sobretot, per a cercar de forma proactiva la conversa amb les persones que viuen o s’interessen per la vila. A la presentació teniu models i reflexions per a desenvolupar aquests plans editorials.
• Sempre és interessant observar què fan altres ajuntaments: podem trobar iniciatives, idees, temes o tractaments de la informació dels que podem aprendre.
• Cal mesurar bé els resultats dels nostres esforços: triar quins indicadors són els imprescindibles per als objectius que hem marcat inicialment, reunir-los en el quadre de comandament (un senzill full d’Excel ens pot ajudar molt) i saber interpretar perquè l’evolució dels indicadors és la que és. Amb ganes d’aprendre i una petita dosi d’humilitat, seran els indicadors els que ens ajudin a corregir les línies editorials fins a ajustar-les a la millor resposta de la ciutadania.
Zinkdo ha ajudat amb formació, amb plans estratègics i amb acompanyament en la gestió de canals socials a ajuntaments com els de Barcelona, Madrid, Rubí, Lloret de Mar o Vilafranca del Penedès: si treballes en una entitat local i creus que us podem ajudar també, contacta’ns.