Errors comuns en la presència online de les pymes

Al llarg d’aquest any hem tingut l’oportunitat de treballar en una sèrie de projectes estretament vinculats a Pimes. La majoria d’aquests projectes començaven amb una fase que podríem titular de “diagnòstic digital”: un repàs a allò que la Pime té (i al que no té) quan es tracta d’avaluar la seva presència a Internet. I el més important, fins a quin punt aquesta presència pot o no ajudar-la a desenvolupar el seu negoci.

Després d’una dotzena d’aquests projectes, hem pogut detectar una sèrie d’errors freqüents i de pautes comunes que són millorables, i en reunir-los en aquest post no pretenem ridiculitzar, criticar o ficar el dit a l’ull a ningú, sinó més aviat ajudar a qui ho necessiti a millorar els seus resultats online. Tampoc pretenem que això sigui un estudi estadístic amb una àmplia mostra: només constatem que en els projectes que hem fet en els últims 12 mesos, aquesta és la llista dels 10 errors més comuns que cometen les pimes a les xarxes socials:

1) Webs que no funcionen 

El primer que ha de tenir una pime a internet no és un perfil a Twitter ni una pàgina a Facebook, sinó una web en condicions. I quan diem en condicions no es tracta només que els links funcionin, sinó que els continguts sàpiguen reflectir què és l’empresa, què ofereix, per què és bo el que ofereix i com aconseguir-ho. Aquest últim detall és important: en diversos casos no ha estat res fàcil localitzar la informació de contacte o que aquesta funcionés…

2) Triar malament les xarxes socials

Aquest és segurament l’error més freqüent. Sovint, les pimes trien a quina xarxa volen ser-hi a partir d’en quina se senten més còmodes com a usuaris. Si un està tranquil a Facebook però no coneix els secrets de Linkedin, es llança a la piscina ràpidament: fem un perfil (ni tan sols una pàgina) a Facebook encara que el nostre negoci sigui un B2B d’un nínxol molt concret. Òbviament, aquest és un error freqüent: decidir en quines xarxes socials s’ha de ser no depèn del que fàcil que sigui, sinó de la coherència amb el nostre model de negoci i amb la nostra capacitat de generar contingut.

3) Ocupar espais no significa necessàriament ser-hi en ells

Molts decideixen que encara no és el moment d’entrar a les xarxes socials, per un motiu o un altre (moltes vegades, motius discutibles). I per tant, s’opta per no crear cap perfil, ja que crear-ho significa, diuen, mantenir-ho. No sempre és així: és una bona pràctica reservar aquests espais que tenen a veure amb la nostra marca. Per exemple, que el nom d’usuari que millor li va a Twitter a la nostra pime estigui lliure avui, no vol dir que ho estigui demà…

Val la pena “ocupar” els espais relatius a la nostra marca, deixar un perfil anunciant que aviat els utilitzarem i evitar futurs problemes, quan ens decidim a engegar-los.

Sempre millor tenir-los nosaltres abans que els ocupi un competidor, un client descontent o algú amb intencions que potser no són les millors…

4) Perfils mal construïts

Això és una plaga. Perfils sense biografia o amb una bio mal escrita i amb les imatges del perfil per defecte; logos impossibles de distingir a la grandària d’un avatar en el mur de Facebook; empreses actuant com si fossin usuaris particulars a Linkedin…

Hi ha unes pautes mínimes de qualitat que necessiten els nostres perfils a les xarxes socials, de la mateixa manera que exigim a la nostra web un mínim de coherència amb la nostra marca, o no?…

Que no ens estranyi tenir pocs seguidors si l’espai que els oferim no compleix amb uns mínims de qualitat i coherència…

5) Continguts desaprofitats

Aquesta és una gran pedra en moltes sabates: ja hi sóc a les xarxes socials i ja tinc blog, i ara què dic?

Dedicar-se a publicar únicament el titular d’una nota de premsa al mes no és la millor política per a un perfil de Twitter. Tampoc funciona tuitejar molt el dia que ens recordem i deixar de publicar durant setmanes, fins al proper afartament de tweets… Començar un blog amb moltes ganes per deixar-lo abandonat després del quart post, deixant-ho llanguir durant un any (però enllaçat des de la home de la nostra web) és també pecat mortal.

Sona pesat, però l’exercici és interessant: cal fer un pla de continguts, saber de què anem a parlar i cada quant, quins temes caben i quins temes no, quines paraules clau utilitzarem (especialment interessant en el cas dels blogs) i recordar-nos que optimitzar continguts és una bona manera de guanyar posicions en els cercadors…

6) No contestar

No temis, no et citarem el manifest que els mercats són converses i tal. L’única cosa que et demanem és que tinguis present que les xarxes socials no són (només) perquè ens expliquis les teves cosetes, sinó també per respondre a qui et pregunti. Sí, de vegades la gent es posa pesada, però escolta, tu ho has volgut: si entres a jugar a les xarxes socials o als blogs, juga bé i respon a qui et pregunti. I et diem més: si algú utilitza aquest formulari de contacte que tens amagat a la web (que ja és per premiar-li), contesta-li. Ràpid. Per favor.

Si aquest punt ja el tenies clar, anem una mica més enllà: a més d’explicar-nos coses i de respondre preguntes, què tal si t’ho treballes una mica més i ens aportes respostes encara que les preguntes no siguin només per a tu? Aquí si ho estaràs fent bé: afegeix la dosi correcta de pro activitat.

7) Voler volum sense tenir pressupost

Totes les xarxes socials són empreses que com a tals busquen un benefici. No t’escandalitzis: tu també ho busques. Així que cal tenir clar que si en un termini de temps curtet vols tenir una gran massa de seguidors (per a què ho vols és una altra pregunta), assumeix que has de gratar-te la butxaca.

No pots tenir milers de seguidors a Facebook en unes setmanes sense invertir en Facebook Ads. No aconseguiràs milers de lectors en el teu blog en un parell de mesos sense Google Adwords. El teu web difícilment t’aportarà ingrés sense un bon repàs de SEO i sense un llançament a SEM.

Pot assolir-se tot això sense diners? Bé, si es pot, però no ho aconseguiràs a curt o mitjà termini, i no ho aconseguiràs sense hores de dedicació a generar continguts de qualitat.

8) No parar esment als cercadors…

Especialment interessant per a empreses que ja tenen un cert recorregut al mercat però que amb prou feines s’inicien en el tema online: practica l’egosurfing. Cerca a Google el teu nom, el dels teus productes, el dels teus directius, i a veure què surt. Hi ha crítiques, hi ha comentaris positius, no hi ha gens? Després, fes el mateix amb els teus competidors, què tal resisteixes la comparació? I finalment, busca els noms genèrics que defineixen el teu producte… Se’t cita, apareixen els teus productes o els de la competència?

Amb aquest petit exercici (que pot arribar a ser força més complex), tindràs pistes sobre on has de ser, què hauries de millorar i quin tipus de continguts poden ajudar-te, quina imatge hi ha de tu al mercat, o quina imatge hauries de començar a construir.

9) No tenir cura dels detalls

De vegades, la credibilitat depèn de petits detalls. Ens costarà més comprar-te online si el teu web té faltes d’ortografia. Ens farem una imatge equivocada del tot si quan ens parles del teu equip fas servir imatges de galeries on els models vesteixen de camisa i corbata. Molt de compte amb les imatges molt utilitzades de mans que encaixen, de fletxes blaves que dibuixen una gràfica creixent, de ninos de grans caps que sostenen bolígrafs gegants. Fins i tot la imatge que il·lustra aquest post ja està una miqueta “cremada” encara que hem buscat. Et sona aquesta imatge de pilota verda que somriu envoltada de pilotes blaves? Ja, a nosaltres també: no la utilitzis per explicar-nos en el teu blog que tu sí que ets diferent… (Si no saps a què em refereixo, cerca a Google “diferenciació”, segur que et surt, juntament amb ninos de caps rodons. Són una plaga).

Estàs a diverses xarxes socials però al teu web només hi ha links a Twitter i a Facebook? El teu perfil a Linkedin no té foto, o és una foto de fa deu anys?

Aquest tipus de petits detalls acaben erosionant la teva marca. Compte.

10) Deixar-ho en mans inadequades

Aquest és igualment un error molt comú: assignar les tasques de les xarxes socials a qui no té ni la formació, ni potser el temps ni de vegades el caràcter apropiat.  De la mateixa manera que volem cuidar la imatge de la nostra empresa a Internet, hauríem de cuidar a l’equip que s’encarregui d’això. De vegades, unes quantes sessions de formació obren miracles en qui més o menys es manega bé a escala particular. I en altres ocasions, cal posar una mica més d’esforç…

Ens ha quedat un post excessivament extens: si has arribat fins aquí, moltes gràcies per la teva atenció i esperem que t’hagi resultat útil la lectura. Si et veus en qualsevol d’aquests punts, no et preocupis, contacta’ns i parlem, segur que ho podem arreglar…