El periodista de La Vanguardia Piergiorgio M. Sandri va publicar un article per al suplement “Estilos de vida” titulat “Diagnóstico FOMO”. El FOMO és la sensació d’ansietat provocada per la percepció que t’estàs perdent alguna cosa (Fear Of Missing Out). Si quan estàs massa temps sense comprovar el mail, sense veure què es diu a Twitter o sense mirar el teu mòbil, et comences a posar nerviós, és el FOMO. Sembla que els addictes a les xarxes socials (que diuen que n’hi ha), comencen per aquí…
El FOMO no és tant un terme mèdic com un d’aquests acrònims que s’estan posant de moda. Una paraula més a la llista. I si se’m permet una mirada crítica, és un símptoma de post adolescència poc superada: no saber gaudir del que tu estiguis fent perquè al mòbil estàs veient aquestes fotos publicades a Instagram del que estan fent els altres, a Twitter veus aquest esdeveniment al que et va fer mandra anar o aquests gintonics que no t’estàs prenent a la “terrasseta” de moda. Et sembla absurd? Vegem els nombres que exposa Sandri: hi ha un 27% d’usuaris que el primer que fan al matí és mirar xarxes socials; un de cada tres internautes controla els seus mails abans de les 7:30 del matí; mirem el mòbil una mitjana de 150 vegades al dia (cada sis minuts). Et reconeixes? Oops…
El del temor a no estar donant-ho tot a les xarxes socials té un costat menys jocós. Empreses que acaben d’aterrar a aquests entorns es llancen a obrir perfils a gairebé totes les xarxes quan descobreixen que muntar-los és gratuït i el seu maneig no sembla difícil… Per després adonar-se que el complex és utilitzar-les bé. I fer-ne un bon ús passa per publicar el que toca quan toca, i per escoltar més que per parlar molt. Com a la vida mateixa… Directius que volen visibilitat i intenten assolir-la tuitejant cada cinc minuts, suposats “influencers” que fotografien i publiquen tot el que es troben, aspirants a models incapaços de deixar els “selfies” una estoneta, etc.
Al marge dels problemes d’autoestima inherents al FOMO, la nostra aportació a l’article de Piergiorgio es va centrar en desdramatitzar les xarxes socials. Primer, per què no passa res per perdre’t coses, és evident, i si ets dels que va utilitzant Facebook cada cop menys, saps al que ens referim.
I en segon lloc, per què a més és contraproduent estar massa exposat: publicar constantment a tot arreu el que fem, el que diem, el que pensem ens convertirà en uns pesats, no en éssers d’una intel·ligència admirable i una agudesa envejada. En Gestió de la Reputació Online, dir massa és un camí asfaltat i ben senyalitzat al desastre. Un flux freqüent de tweets reduiran el teu nombre de follows (has provat a publicar menys?); massa updates a Facebook acaben restant interaccions (hauràs sentit parlar de Edgerank, no?) i pujar quinze fotos seguides a Instagram és el millor per a què els teus seguidors t’obviïn. El volum –baix- importa, la discreció té premi.
Triar què publiques i quan, dir (o no) amb qui et relaciones millorarà la teva reputació online: un detall cada vegada més important per aconseguir aquella lloc de feina, aquell ascens o aquell encàrrec que et ve més de gust que 100 likes en una foto. Si prefereixes els likes, cuida’t el FOMO…
Us recomanem la lectura de l’article de @Piersandri, i especialment les aportacions del sempre interessant Felipe Romero: és un plaer compartir pàgina amb un il·lustre amic.
Diagnòstic FOMO. Piergiorgio M. Sandri