En els últims dies, dos mitjans de comunicació diferents han volgut comptar amb la nostra opinió sobre la gestió de la reputació personal online. D’una banda, La Vanguardia va publicar un breu reportatge sobre el dret a l’oblit, arran de la petició de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga a Google a oferir als ciutadans una via per poder reclamar aquest dret.
D’altra banda, BTV va voler entrevistar-me per explorar aquest espinós tema del dret a l’oblit i comentar tres aspectes sobre la reputació personal online. Aquí us deixem l’accés a les dues referències i un breu resum de cadascuna.
Dret a l’oblit
Què pot fer un ciutadà si en buscar-se a Google ensopega amb informació que afecta negativament a la seva imatge? Des que els mitjans de comunicació van digitalitzar les seves hemeroteques, és comú que una informació incompleta o desactualitzada pugui causar-nos un perjudici. Per exemple, si a un professional el denuncien per mala praxi, és possible que aquesta denúncia aparegui en els mitjans de comunicació (un cas típic seria el d’un cirurgià plàstic o un arquitecte). Però si la denúncia porta a un judici i la sentència resulta absolutòria, la seva innocència poques vegades apareixerà en els mitjans: cercar el nom d’aquest professional a Google ens retornarà que se’l va acusar, però no que és innocent…
El que el Tribunal de Justícia Europeu demana a Google és que els ciutadans puguin, en casos com el descrit, sol·licitar que aquesta notícia desactualitzada o incompleta no aparegui en el cercador. A això se li anomena Dret a l’Oblit.
El debat és més complex del que sembla: Google argumenta que se l’obliga a ser un cercador menys eficient, i que això genera un dany a les empreses que es dediquen a oferir serveis tan útils com els cercadors. El Tribunal pretén defensar el dret a la intimitat i a l’honor del ciutadà.
Malgrat que Google va complir oferint aquest formulari, en la nostra opinió, aquest conflicte està encara per resoldre: hauria de ser una empresa privada com Google la que decideixi què indexa i què no indexa? Sabrà triar bé entre el dret a l’oblit d’uns, i el dret a la informació dels altres? Podrà efectivament Google donar resposta als milers de peticions que s’estan generant en aquest formulari per reclamar la desindexació de notícies?
Queda molt per a fer, però sembla evident que els serveis relacionats amb la gestió de la reputació personal online estaran en voga un temps més. El que ens porta a l’entrevista de BTV…
La gestió de la reputació personal online
El periodista Lluís Reales va tenir el detall de voler entrevistar-nos pel seu programa Terrícoles, que s’emet a BTV. A Reales li va interessar l’estudi sobre la reputació online de la marca ciutat que hem realitzat a Zinkdo (descarregable a la nostra entrada “Marca Ciutat i la seva gestió de la reputació online”) i després de resumir breument el contingut d’aquest informe, la conversa va derivar a l’àmbit del dret a l’oblit, ja explicat, i de la gestió de la reputació online.
Si hagués de resumir aquests temes en poques frases, serien les següents: