La setmana passada vam tenir l’oportunitat de conversar amb el periodista de RTVE, Nacho Sánchez Aranda, que buscava opinions per a un reportatge sobre l’addicció al mòbil i a les xarxes socials durant les vacances. Arran d’aquesta conversa, compartim algunes pautes que tenen molt a veure amb la reputació online dels professionals durant l’estiu. La seva peça es va emetre en el noticiari de RTVE per a Catalunya el passat 9 d’agost. Pots veure-la online, a partir del minut 7:50: L’Informatiu Cap de Setmana – 9/08/2014
En Nacho em va preguntar sobre com dependre menys de l’e-mail professional durant el descans estiuenc. És fàcil: n’hi ha prou amb organitzar bé a l’equip i pactar quins e-mails són urgents i quins poden esperar que tornis a l’oficina. Així ho fem a Zinkdo per poder seguir donant servei als nostres clients mentre una part de l’equip gaudeix d’un merescut descans.
Però sobretot, li interessava saber fins a quin punt estar publicant continguts estiuencs a les xarxes socials pot o no afectar a la reputació personal d’un directiu. Com el temps és or a la televisió, hi ha moltes pautes que no van poder entrar en el seu reportatge. Aquí us comparteixo algunes:
Un rol per a cada xarxa si sempre publiques a Twitter informació professional, no hauries d’utilitzar aquesta xarxa per comentar cada detall de les teves vacances. Potser despertis una certa morbositat inicial, però després avorriràs als teus seguidors. Dedicar un rol a cada xarxa és pràctica recomanable: la combinació més habitual és dedicar Twitter a temes professionals i Facebook a temes personals. En Nacho va il·lustrar això a la seva crònica utilitzant el meu compte d’Instagram, que no té a veure amb la meva feina sinó que es centra en el meu hobby: viatjar.
Un perfil per a cada rol si realment el que et ve de gust és fer servir una mateixa xarxa social per a dues coses molt diferents, el millor és tenir dos perfils. Si a Twitter habitualment parles de màrqueting, i a l’estiu et dóna per tuitejar tot el que fas durant les vacances, o despistaràs als teus seguidors o creuran que et dediques al màrqueting de turisme. Una altra combinació habitual és utilitzar una pàgina de Facebook per temes professionals i mantenir un perfil personal (i privat) a la mateixa xarxa.
Equilibri permeable: deixa’ns veure qui ets: lògicament, les dues recomanacions anteriors no tenen per què ser estrictes. Si a un perfil que utilitzis laboralment amb el teu nom deixes caure de tant en tant una opinió, o ens deixes veure que estàs fent, podràs també despertar certa sintonia personal amb un grup dels teus seguidors. Com ja expliquem en l’article “Quatre nivells bàsics de continguts a les xarxes socials” confiem en qui coneixem: si ens deixes veure com ets, ens serà més fàcil confiar en tu. L’equilibri entre el personal i el professional dependrà de l’extravertit que siguis…
Tingues present que aquest equilibri pot ser més complex del que aparenta. Mai saps en quin estat d’ànim estarà la persona que et llegeixi (que podria no interpretar el teu comentari irònic amb el sentit de l’humor amb el qual tu ho feies). I tampoc saps fins a quin punt qui et llegeix comparteix la teva manera de veure les coses: opinions polítiques, futbolístiques o sobre determinats valors poden generar simpaties o antipaties que haurien de ser assumibles en un perfil personal, però que potser no són interessants en un perfil professional.
Com sempre: sentit comú. Hi ha coses que per semblar lògiques no deixen de ser importants. Una foto del teu gos a la platja publicada en el teu perfil professional a Twitter semblarà simpàtica als que també tenen gos. Aquesta mateixa foto a Linkedin no té molt sentit tret que siguis veterinari o passejador de gossos. I més d’una foto del gosset en un perfil professional serà un abús. El teu primer gintònic celebrant les vacances, bé. Però només el primer…
Dit això, si encara estàs de vacances, què fas llegint aquest blog? A veure si potser tens FOMO…