Fuig la conversa entre directius de Twitter a Linkedin?

En el que va d’any, a Zinkdo hem tingut oportunitat de treballar en diversos projectes d’orientació d’ús de xarxes socials per a directius. L’objectiu era triple: fer un diagnòstic de l’ús de les xarxes actual des del punt de vista de la prevenció en reputació online; explorar nous usos corporatius des de la veu dels directius i respondre a dubtes en l’ús de les xarxes per a professionals de sectors diversos amb poc temps que perdre.

En aquest últim punt, en la resolució de dubtes, una qüestió que s’ha repetit en diversos casos és la creixent reticència d’aquests directius a utilitzar Twitter, tret que siguin perfils amb una certa experiència en l’ús de xarxes i que ja vinguin de publicar a Twitter de forma habitual. Hem vist que el professional atribolat que ha d’obtenir un rendiment d’esforç a xarxes socials percep la de l’ocell blau com un entorn hostil, dissonant i donat a la crítica anònima. En canvi, ha deixat de ser tan repetit aquest antic mite que Linkedin només era útil si estaves buscant un canvi laboral.

Al nostre entendre, conflueixen dos factors clau que expliquen aquesta possible migració de la conversa professional de Twitter a Linkedin: la impotència de Twitter davant l’ús abusiu de haters i trolls i l’encertada seqüència de millores a favor de la conversa que ha engegat Linkedin. Tot això, ha provocat un descens molt notable en les taxes de notorietat de Twitter respecte 2017.

Twitter empitjora

Fins i tot Jack Dorsey, fundador i CEO de Twitter, ha manifestat en públic la seva frustració pels “abusos, fustigació, exèrcits de trolls, manipulació amb bots i campanyes de desinformació” que s’han dut a terme en la seva xarxa social. I s’ha compromès en un tweet (com no) fixat en el seu compte a ajudar a incrementar l’alt valor que podria tenir una conversa oberta i civilitzada a la seva xarxa.

N’hi ha prou amb entrar a Twitter i veure què és trending topic avui. Fes la prova. Segur que com a mínim tres temes tenen a veure amb noms propis. Entra en aquests topics: aposto al fet que de seguida veuràs no menys d’una dotzena de tweets amb insults o faltes de respecte, amb desqualificacions o amb mitges veritats.

La culpa és de l’eina o és de com la fem servir? Ens molestem a informar-nos, a deixar de difondre rumors o versions tergiversades de fets que, segurament, perden importància si s’expliquessin tal com són? Utilitzem Twitter per explorar les idees dels qui no pensen com nosaltres o per injuriar-les i delectar-nos en qui ens diu el que ens agrada sentir?

El debat dóna per a molt i és molt interessant. Twitter ha estat una de les meves xarxes socials preferides, però no volgués desviar-me del tema d’aquest article, així que deixo aquí aquesta pregunta que prometo fer-me: El que tuitejas, el que “retuitejes”, el que marques com “m’agrada” a Twitter et fa millor? Ens fa millors als que et seguim?

I Linkedin millora

Linkedin sempre ha aspirat a ser l’entorn de la conversa professional: quedar-se en un repositori de currículums no és negoci. I ho ve intentant de vegades amb menys encert i de vegades amb més. Entre els intents fallits, considerem el més irritant el devessall de notificacions que els pobres usuaris enviaven empesos per la plataforma. Linkedin ha abusat, sobretot des de mitjans de 2016 a finals de 2017, de qualsevol activitat dels usuaris perquè ploguessin notificacions sobre els seus contactes: que si actualitzis el teu perfil, que si et falta un “detallet”, que si ara t’han validat en una aptitud, que si no voldràs per casualitat validar tu aquestes aptituds dels teus contactes, que si et suggerim que contactis a aquestes tres-centes persones.

L’objectiu de la notificació, és clar, no és un altre que el que atreure visites recurrents dels usuaris a la plataforma: per veure el contingut de la notificació, has d’entrar. I tenir aquestes visites recurrents és l’única manera que s’acabi generant aquesta conversa. Avui segueix fent aquest tipus de trucs, però més subtilment: fins fa poc, si un usuari de Linkedin enviava un missatge curt a un altre en aquesta plataforma, el receptor veia el missatge en la notificació de correu electrònic rebuda. Avui, si vol veure el missatge ha d’entrar a Linkedin, encara que sigui per llegir un escarit “gràcies”. No és casualitat, és com Linkedin ens empeny a entrar, i tampoc ha de ser casualitat que aquesta xarxa hagi millorat en el disseny de la seva interfície des que va ser adquirida per Microsoft.

Linkedin també va voler generar aquest debat entre usuaris a través de continguts llargs, i per això va posar en marxa Pulse, un entorn de blogs professionals dins de la plataforma que ara ha acabat integrat del tot entre les possibilitats de Linkedin: n’hi ha prou amb prémer a “escriure un article” en lloc de redactar unes línies i publicar. Veurem si el canvi té efecte, per ara no ho sembla…

Però el que atreu a l’ús de Linkedin en lloc de Twitter per a un entorn de negocis és la suma d’avantatges com:

• Els comentaris estan signats per nom i foto d’un professional amb el qual d’alguna manera estem en contacte. No hi ha anònims, no hi ha comptes falsos (suposadament), no hi ha crítiques irrespectuoses que no vénen al cas, oi?
• Els temes de conversa se centren en el professional. Vigila, perquè això que era un mantra fins ara, potser estigui canviant una mica: afloren opinions on la relació amb el laboral és de vegades molt tangencial. Som davant un símptoma que hi ha qui voldria un “Twitter pacificat”?
• Igual que a Twitter, a Linkedin ara podem silenciar a qui no ens interessa, sense haver d’esborrar-lo dels nostres contactes. Aquest filtre és molt útil per deixar en pausa a qui volem mantenir a la nostra xarxa malgrat que els seus continguts no ens resultin interessants. Reitero que em refereixo a l’ús professional de xarxes socials per a persones amb poc temps que volen mantenir-se informades. Estem segurs que aquesta opció es va a utilitzar, i molt.

• Si en lloc de silenciar a algú volem eliminar-lo de la nostra xarxa de contactes a Linkedin, ara és molt més fàcil. Abans calia donar una bona marrada per l’aplicació, però ara n’hi ha prou amb anar a “La meva xarxa” i desplegar el menú al costat de cada contacte.

• Veure l’activitat d’un contacte interessant és ara molt més fàcil. Linkedin ha donat més visibilitat al que fem en aquesta xarxa (ens referim a publicacions, comentaris i interaccions), amb el que si tenim professionals que ens serveixen de referència, resulta més senzill veure en què s’estan fixant ells. N’hi ha prou amb visitar el perfil d’aquest professional i veure l’apartat “Articles i activitat”. Això repercuteix en la percepció de qualitat dels continguts que pugui tenir per a nosaltres aquesta xarxa social.

• Som tots més conscients que les recomanacions creuades es noten. A mesura que visitem més perfils i guanyem una mica d’experiència en aquesta xarxa, ens adonem de seguida que aquells perfils que només tenen recomanacions dels seus recomanats perden una mica de frescor. Això ens fa ser més selectius, o més generosos, amb les recomanacions a altres perfils. Ambdues actituds ens poden ser molt útils, en funció del cas i el moment.
• Podem ser més discrets. Ara podem triar quins canvis del nostre perfil volem comunicar i quins canvis no han de generar notificacions als nostres contactes. Això facilita que ens animem a actualitzar els nostres perfils sense por de que se’ns percebi com uns pesats, la qual cosa acaba generant perfils de més qualitat i detall.
• Evitem distraccions. És inevitable: un entra a Twitter per informar-se d’un tema o un altre i acaba llegint molts més tweets dels quals pretenia, i segurament acaba indignant-se, enfadant-se o avorrint-se molt més del que pretenia. És molt més difícil que això succeeixi a Linkedin, ara per ara.
• Més audiència? Aquesta afirmació és més arriscada, perquè dependrà de molts factors diferents, però en resum, sembla fàcil intuir que un usuari que tingui un volum de seguidors a Twitter similar al dels seus contactes a Linkedin i que publiqui en ambdues xarxes de tant en tant amb un nivell d’interacció semblat, tindrà més audiència a Linkedin que a Twitter. Pel senzill motiu que el seu contingut està més segmentat en públic (arriba a contactes “reals” i no a usuaris de tot tipus) i en tema (contingut professional per a professionals). Això és el que hem notat gestionant els nostres propis perfils i els de alguns directius als quals ajudem, però no ens atrevim a extrapolar dades més enllà d’una intuïció bastant segura…

A Zinkdo seguirem atents a aquests canvis i evolucions per ajudar als nostres clients en l’ús professional de Twitter i Linkedin, amb l’objectiu d’optimitzar el seu temps i millorar la gestió de la seva marca personal i la seva reputació online.