Estratègies a les xarxes socials: els blocs de viatge com a exemple de transició

By in
209
Estratègies a les xarxes socials: els blocs de viatge com a exemple de transició

 

Imagen de @apuntesviajero
Imagen de @apuntesviajero

 

El passat divendres vàrem tenir l’oportunitat de participar a una taula rodona a la fira de B-Travel. Sota el títol “Tendències de noves xarxes socials i el seu ús per a blocaires de viatges” la taula va reunir les opinions de la seva moderadora Victoria Rodríguez (cofundadora del Travel Bloggers Meeting), de la guia de turisme i blocaire Cristina Souza da Rosa i de Víctor Puig, de Zinkdo, en qualitat d’expert en xarxes socials i editor del bloc cronicasviajeras.es.

La xerrada inicial de Víctor es va centrar a explicar com l’ús de les xarxes socials al sector concret dels blocs de viatge (que podria perfectament extrapolar-se a molts altres camps) està en una fase de transició que avança en tres etapes i en diverses direccions.

A la primera etapa, els blocaires centren el seus esforços en el bloc, i utilitzen xarxes socials com Facebook, Twitter o Pinterest amb l’objectiu de dirigir tràfic web als seus continguts. En aquesta fase, el autors capten audiència a través del SEO i dels enllaços de les xarxes, acumulant contingut atemporal en un únic espai amb una estratègia de long tail en paraules clau. Aquells que aspiren a monetitzar el seu bloc ho fan a través de la publicitat convencional que ubiquen mitjançant botons o banners (aquí Google Adsense és una eina comuna). I altres aconsegueixen ingressos extra incloent posts patrocinats o enllaços als seus clients, integrant aquests posts i enllaços als seus continguts amb més o menys talent. És veritat que en aquesta fase xarxes com Twitter i Facebook poden utilitzar-se per transmetre el viatge en directe, però mantenir en viu i durant un viatge un blog ja és una altra cosa.

 

Model de transició blocs de viatge
Model de transició blocs de viatge

La transició a la segona etapa inclou l’ús de xarxes com YouTube i Instagram. Es produeixen canvis en diversos sentits: la captació d’audiència ja depèn molt més de l’ús adequat d’etiquetes i hashtags, o de l’ús de SEO per a YouTube. Però la comunitat de followers guanya pes en la captació de tràfic: els subscriptors al canal de YouTube i els followers a Instagram són bàsics per a què l’esforç rendeixi. A aquesta segona etapa l’emissió de contingut en directe guanya rellevància, ja sigui amb directes en YouTube, o bé amb aquella part “instantània” que se li suposava a Instagram. Cal apuntar que editar bé un vídeo a YouTube no sempre permet publicar-lo en gairebé directe, però en molts casos l’espontani guanya al qualitatiu. En la segona etapa la acumulació de contingut també és interessant (una acumulació que ha de preservar un “estil” als vídeos o a la gal·leria d’Instagram), però veiem com el contingut esporàdic (aquella foto tan especial que tants likes genera a Instagram) guanya rellevància. Pel que fa a la monetització, el models de més èxit vinculen la preinscripció del producte per part de l’autor, que prèn força com a líder d’opinió: estem davant el fenòmen youtuber– com a prescriptor o compartint ingressos amb la plataforma- o instagramer. Veiem doncs en aquesta segona etapa que el bloc perd importància a favor de l’autor.

I aquesta tendència es consolida a la tercera fase d’aquesta transició: la que encarnen xarxes com Periscope o Snapchat. Aquí la captació d’audiència està ja directament vinculada a la comunitat, al boca-orella, i no als buscadors. Aquí ja no existeix una acumulació de contingut, sinó una emissió en directe de contingut efímer. La estratègia ja no és el long tail que crida l’atenció de Google, sinó el contingut teaser que crida l’atenció de la comunitat. I a aquesta tercera fase de la monetització (que està arribant) estarà ja plenament vinculada a la guionització del contingut per a la marca del client, i no a la sola exposició d’un anunci. La web, el bloc, desapareixen. El contingut textual s’evapora, la profunditat de continguts es redueix. Desapareix la reflexió, abracem l’anècdota, el vídeo cridaner, la píndola de consum ràpid i espontani.

Òbviament, les tres fases estan enllaçades per una permeabilitat difosa, conviuen a caprici de les tendències i de l’espai sociodemogràfic dels consumidors de continguts, que són més joves a cada etapa de la transició descrita.

Pel camí, serà apassionant veure si els models son estables o si segueixen evolucionat, si aquestes noves xarxes que en altres mercats estan funcionant tant bé es consoliden aquí. Veurem si les noves xarxes aconsegueixen també un model de negoci que les faci créixer o si seran efímeres com els continguts que mostren (Desbanacarà Facebook Live al Periscope de Twitter? Snapchat acabarà amb tots dos?). Serà interessant veure com en aquest mateix camí, els editors de continguts (els quals ja no podem anomenar “blocaires”) aprenen, desborden creativitat i ens desafien amb nous usos, mentrestant les marques van a remolc , intentant aprofitar aquestes microaudiències hipersegmentades per a fer-nos arribar les seves propostes. La transició continua en marxa, cavalquem damunt les onades i agafem les que puguem abans que trenquin a la platja.

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *